Divendres passat vaig anar a veure
l'exposició organitzada pel CCCB sobre la història de l'Avinguda Paral·lel de
Barcelona. Aquesta mostra explica perquè va sorgir aquesta gran avinguda
d'espectacles de varietats i música a la ciutat de Barcelona. Durant gairebé 40
anys (finals s.XIX fins l'any 1939 del segle XX), es van poder veure
espectacles únics i singulars que gràcies a la proximitat amb el Port i el
moment històric rebia espectadors d'arreu del món. Aquestes circumstàncies van
fer que el paisatge social i econòmic transformés Barcelona cap a una ciutat
moderna on també hi cabien les contradiccions pròpies d'aquesta modernitat del
segle XX.
L'Avinguda Paral·lel, coneguda
a finals del s.XIX com l'Av. del Marquès del Duero, reb el seu nom a la
coincidència del pas d'un dels paral·lels terrestres.
Al llarg d'aquests 40
anys, el 78% de la via tenia un ús
escènic; hi van arribar a conviure
infinitat de teatres, cabarets, sales d'espectacles i no hi havia ni un sol cafè en què en algun moment del dia
no s'improvisés un espectacle per a les
grans masses populars de la ciutat.
El Paral·lel és un
exemple únic d'estudi, ja que és exclusivament popular i que va esdevenir una
expressió cultural genuïna del conflicte social i polític que caracteritzava la
Barcelona de la primera meitat del segle XX i que va generar uns espectacles de
continguts i formats totalment diferenciats, tant en el seu públic com pels
seus artistes.
L'exposició aborda
tots els aspectes de la singular oferta cultural que va oferir aquesta avinguda
barcelonina, inaugurada el 1894. Es pot veure com vivien els barcelonins del
Districte V (actual Raval), quan tot eren barraques, i com van anar penetrant
nous valors i nous gèneres escènics. Com els catalans percebien el sexe també
va canviar amb el Paral·lel. La prostitució de finals del segle XIX i
començants del XX era un fenòmen de dimensions gegantines. Era un negoci que
l'administració emparava legalment. Era, segons els qui governaven a l'època,
necessària: s'havia de donar sortida a una sexualitat masculina considerada de
naturalesa "expansiva". Es pot comprovar amb l'allau d'anuncis,
oferta de condons i informes mèdics que recull l'exposició.
L'exposició
repassa com el Paral·lel bullia amb les organitzacions polítiques i sindicals
de les classes populars. Les classes populars compraven a les fires de llibres (pot
ser un antecedent de l'actual Mercat de Sant Antoni dels diumenges??) que es
feien al Paral·lel llibres sobre republicanisme, socialisme, i anarquisme.
L'exposició és també un passeig per diferents gèneres teatrals: des del cuplé,
que s'associava amb la prostitució, fins la irrupció de la cupletista Raquel Meller, que el va convertir en espectacle apte per burgesos i famílies; fins la
nacionalització del vodevil, passant pel circ, la revista, el drama social, el
drama realista...
No hi falta l'escenificació
d'un cafè amb pianola inclosa, l'escenari d'un vodevil –amb telèfons de l'època
per escoltar les veus dels actors–, una discografia dedicada a la Sarsuela... També
s'hi mostren fotografies, materials audiovisuals, documents sonors recuperats,
llibres, fulletons, revistes, programes, cartells, partitures, atrezzo,
vestuari... El Paral·lel també es mostra des de l'òptica dels artistes: hi ha
obres d'Isidre Nonell, Ricard Opisso, Picasso, Ricard Urgell, Rafael
Barrades... I les fotografies de Josep Brangulí i Gabriel Casas, entre
d'altres.
Exposició: El Paral·lel, 1894-1939
CCCB Barcelona
Fins els 24 de Febrer 2013
